Quin tipus de mestre volem ser? Com ha canviat la nostra visió?

Després d'haver realitzat totes les lectures la nostra visió sobre l'educació ha canviat totalment. En primer lloc, hem après que hem de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes. Perquè l'alumne també sap, no només el mestre. A més, és una forma de relacionar el que els alumnes saben amb el que van a aprendre.
Un altre aspecte a tenir en compte, és que la pràctica i la teoria han d'anar lligades per aconseguir un aprenentatge significatiu. D'aquesta manera els coneixements perduraran i els alumnes comprenen el que han après, al contrari que en l'aprenentatge mitjançant la memorització, on els continguts s'obliden fàcilment i s'estudia per a treure la millor nota i no per utilitat.

Fins ara, en la nostra etapa com a estudiants, ens han donat a entendre que l'educació més important és la que transmet l'educació formal. Però al llarg de l'assignatura hem arribat a la conclusió que no és així, ja que l'educació no formal i informal també transmeten coneixements que ajuden a la formació integral de la persona.

Pel que fa al currículum, no podem parlar d'educació sense mencionar-lo perquè hem de tenir clar que, com i quan avaluem els continguts que ensenyem i la metodologia que emprarem. El currículum ha d'estar contínuament actualitzant-se, introduint noves eines i recursos, ja que de manera que la societat va evolucionant, l'educació també hauria de fer-ho. És necessari que sigui flexible i s'adapti a les necessitats de cada alumne, ja que no tots som iguals i aprenem de diferent manera. Cal tenir en compte el currículum ocult, ja que podem tanmateix prejudicis socials sense adonar-nos.

Per avaluar creiem que no seria del tot correcte únicament posar en pràctica una avaluació sumativa i final i basada en l'heteroavaluació, com és el que utilitza el sistema tradicional. Si no que podríem fer servir altres tipus d'avaluació que inclogui l'autoavaluació i la coavaluació. Ja que permeten conèixer altres punts de vista i saber en què podem millorar. Tant el currículum com l'avaluació ha de tenir en compte les competències bàsiques perquè permet formar persones més competents i eficaces per a enfrontar-se a la vida real. S'haurien de compartir la finalitat i els objectius de l'avaluació perquè els alumnes siguin conscients d'on els volem fer arribar i que se'ls demana, un bon exemple serien les rúbriques. A més, l'avaluació no ha de basar-se en la selecció dels millors sinó que ha d'ajudar als alumnes a desenvolupar-se.

La llei educativa actual és la LOMCE, amb la qual estem en desacord, perquè provoca un endarreriment en el sistema educatiu, ja que s'assembla molt a com estudiaven els nostres avis. Aquesta llei ha dividit les assignatures en troncals, específiques i de lliure elecció autonòmica, segons la nostra visió no hi ha assignatures ni competències més importants que altres perquè l'alumne ha de desenvolupar diverses intel·ligències. D'aquesta manera un alumne que té més facilitats en una intel·ligència pot ajudar a un altre que té més dificultats. 

L'actualitat es caracteritza per l'ús de les noves tecnologies, és així que s'ha de tenir un bon coneixement de la competència de tractament d'informació i competència digital.

En conclusió, el tipus de mestre que volem ser és un mestre que respecti tot el que hem parlat anteriorment. Que estigui contínuament actualitzant-se, que tingui ganes d'aprendre, que respecti les diferències de cadascú, que sigui creatiu i el més important, que li agradi el que està fent.

Com hauria de ser l'avaluació per a dur a terme el que considerem un aprenentatge correcte?

Després de llegir aquestes lectures ens hem adonat que a la nostra trajectòria com estudiants sempre ens han avaluat de la mateixa manera, és a dir, a través d'exàmens escrits. Només a l'època de secundària hem utilitzat diferents mètodes que no siguin l'heteroavaluació, però de manera escassa. Ara som conscients que ens agradaria haver pogut disposar d'altres tipus d'avaluació com l'autoavaluació, que permet conèixer les pròpies capacitats, o la coavaluació la qual ajuda a la millora personal i grupal. Per exemple, en aquesta assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular utilitzem la rúbrica en cada entrada que feim, i considerem que és molt positiu tenir-ne una, amb els criteris públics, donant-nos a conèixer el que se'ns demana fer.

Un altre aspecte que considerem negatiu de la nostra època estudiantil és que estava molt enfocada als resultats acadèmics. Per tant, un alumne que té millors notes era apte per a la universitat mentre que l'altre que no arriba al 5 no podia optar a uns estudis superiors. Això provocava que els pares i els propis alumnes es preocupessin més per treure la màxima nota possible que per aprendre en realitat.

També pensem que no té sentit donar tanta importància a un examen final, en comptes de realitzar diversos exàmens, treballs o activitats per avaluar un coneixement, ja que no totes les persones som iguals i no tots aprenem de la mateixa manera. En realitat el que hem de comprovar com a futurs mestres és veure si els alumnes han après de veritat, és a dir, si han aconseguit un aprenentatge significatiu, i no si han sabut aprendre de memòria un tema i amollar-ho tot a un examen.

A l'anterior entrada vàrem parlar de la importància de les competències per aconseguir persones més competents i formades per a enfrontar-se a la vida, capaços de respondre de forma eficient davant una situació real. Per això és necessari que per a que una avaluació tant interna com externa, sigui correcta, ha de tenir en compte les competències.

En conclusió, volem una avaluació amb la qual els alumnes entenguin allò que no han fet correctament i que permeti trobar diferents camins per a millorar-se. A més trobem indispensable compartir quina és la finalitat i quins són els objectius que demana l'avaluació, perquè si no els coneixem no podem saber fins on hem d'arribar.

Hem trobat aquest vídeo de na Neus Santmartí parlant d'avaluació, esperem que us agradi!

Aquí us deixem un exemple de rúbrica.

L'aprenentatge de les competències bàsiques

Les competències impliquen una acció, per a què aquesta sigui eficaç és necessària la mobilització de diferents recursos, procediments i actituds.

Segons la nostra opinió l'aprenentatge superficial o mecànic, basat en la memorització, és insuficientment per a un aprenentatge correcte. Per exemple, quan un alumne estudia de manera mecànica un temari per a un examen, una vegada feta la prova els coneixements s'obliden.
En canvi, si apliquem l'aprenentatge significatiu, que associem a l'escola nova, aquest mateix nen comprendrà i interpretarà aquells coneixements i perduraran.

Altra consideració que creiem necessària, és l'aplicació del coneixement o la teoria a la vida real perquè així podem comprovar que s'han assolit els coneixements.

Una observació que volem afegir és l'ajuda entre companys, és a dir, un alumne que hagi desenvolupat favorablement una competència pot ajudar a un altre que tingui més dificultat i així amb les diferents competències que hi trobem, ja que un aprenentatge horitzontal fa més fàcil la comprensió dels continguts.

A partir de la nostra experiència considerem que és més fàcil i motivador aprendre a partir dels nostres coneixements previs als que anomenem esquemes de coneixement, els quals són unes representacions que posseïm les persones sobre un coneixement. Aquesta forma d'aprenentatge fa que l'alumne s'involucri més i tingui més ganes d'estudiar-lo perquè relaciona els coneixements ja obtinguts amb el tema que s'explicarà a continuació.

A més, hem de tenir en compte que no tots els alumnes parteixen dels mateixos coneixements previs i per tant no se situen en el mateix nivell de desenvolupament.

Un punt a favor de l'aprenentatge es dóna quan l'alumne té una bona actitud vers el coneixement i no se centra només a treure la millor nota sinó per aprendre perquè té utilitat. Una bona autoestima per part de l'alumne crea confiança en si mateix i comporta que sigui conscient de les capacitats que té i a on pot arribar, tot això crea les expectatives d'èxit.

A través de totes les lectures que hem fet fins ara, una de les coses que hem vist de manera més clara és la importància de l'aplicació de les competències en l'educació. Tanmateix, considerem que la manera més correcta consistiria a treballar totes les competències per igual, és a dir, al contrari que en el model tradicional se centrava sobretot en la competència lingüística i en la matemàtica i deixava més al marge a altres com l'artística.

En l'actual era digital, és impossible pensar en l'educació sense parlar de TIC. El resultat suposa una sobredosi informacional amb la qual ens trobem davant la inseguretat sobre quina informació és correcta. La solució a aquest problema és ser hàbil en la competència de tractament d'informació i competència digital, això s'aconseguirà si es comença a treballar aquesta al més aviat possible.

En definitiva, ens agradaria una educació on es valorin les competències, ja que mitjançant aquest aprenentatge s'aconsegueixen persones més formades i capaces d'enfrontar-se a la vida.

Us deixem un video que ens a semblat que explica les competències de forma molt clara, esperem que us agradi!!

El Curículum i la LOMCE

Una vegada llegides les diverses lectures, ens hem adonat que no es pot parlar d'educació sense parlar de currículum, ja que hem vist que és necessari tenir ben clar com, quan i què avaluem, els continguts que hem d'ensenyar i la metodologia que emprarem.

En la nostra opinió, en la societat d'avui dia existeixen molts prejudicis socials que ens influeixen sense donar-nos compte. Per tant, dins l'aula hem de ser conscients que podem transmetre aquests prejudicis sense voler segons el que diem o fem; parlem doncs de curriculum ocult.

El model educatiu que nosaltres hem viscut es basava en un currículum caracteritzat únicament pel llibre de text, el qual havíem de seguir de principi a final. Segons la nostra experiència considerem que no és la millor forma d'aprenentatge. En contraposició, considerem que el currículum ha d'estar contínuament actualitzant-se, introduint noves eines i recursos. A més, hem reflexionat sobre la importància d'acceptar que no tots som iguals, per tant, el currículum ha de ser flexible i ser capaç d'adaptar-se a les diferents característiques dels alumnes.

Abans de començar a estudiar aquesta carrera ja havíem sentit parlar de la LOMCE i notàvem com molta gent estava en contra. Ara entenem aquesta oposició perquè aquesta llei no ajuda al progrés de l'educació sinó que sembla que ens porta anys enrere. Perquè s'assembla molt a la manera en la qual estudiaven els nostres avis. D'aquesta manera ens situem davant un canvi que empitjora el sistema aplicat per la LOE.

Un dels canvis de la LOMCE és la divisió d'assignatures en tres blocs: troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. Aquesta separació no ens sembla bé perquè insinua que hi ha assignatures més importants que altres. Pensem que totes haurien de ser iguals perquè estem a favor de la teoria d'intel·ligències múltiples. És a dir, és igual de necessari desenvolupar la intel·ligència musical que la intel·ligència logico-matemàtica.

Tenint en compte tots aquests aspectes, com a futurs mestres, volem impartir un currículum correcte, com el que hem descrit.

Aqui us deixem un video que parla d'alguns canvis que ha introduït la LOMCE:

Com ha canviat la meva visió del sistema educatiu?

Segons la nostra perspectiva, el sistema educatiu actual hauria d'adoptar les característiques següents:

És necessari començar a treballar a partir dels coneixements dels alumnes per a introduir allò que l'educador vol transmetre. D'aquesta manera ho fa més interactiu i  s'apropa més a les experiències personals dels alumnes. Altre motiu és que aquesta forma de treballar permet conèixer diferents punts de vista d'un mateix tema, pel qual els alumnes aprenen a empatitzar. Per tant, pel que fa al paper del mestre, no ha d'actuar com si ho sapigués tot, sinó que ha de motivar als alumnes a aprendre.

Considerem que la pràctica i la teoria haurien d'anar lligades,és a dir, primerament haurien d'adquirir-se uns coneixements previs, una vegada assolits, aquests haurien de posar-se en pràctica perquè així comprovem si els hem interioritzat de manera eficaç. Per contrari, l'aprenentatge mitjançant la memorització no és una manera factible.

A més, no hauria de prevaler només l'educació formal, sinó també l'educació informal i no formal.Perquè no només l'educació formal  és l'única que transmet coneixement. Sino que també a partir d'experiències, com seria el cas de l'educació al llarg de tota la vida, els mitjans de comunicació (educació no formal) o cursos d'idiomes (educació informal). Assolim coneixements que ens ajuden a adquirir la  formació integral de la persona. 

 En les tres funcions socials de l'escola obligatoria, proposades per Manuel Alcalà trobem molta conexió amb la nostra opinió. En primer lloc, l'escola ha d'estar adaptada a la funció de l'acogida i custodia que pretén convertir aquesta en un lloc segur per a la convivència i estància dels alumnes quan els progenitors no els poden atendre. D'aquesta manera el mestre pren el rol de cuidador i ajuda a l'alumnes no només amb l'acadèmic sino també amb temes socials. Seguidament en l'adquisició de valors han de tenir un paper essencial tant progenitors com els educadors. Aquest valors ens faciliten la convivència en la societat democràtica actual. Per últim el mestre és l'encarregat de la transmissió de coneixements acadèmics (matemátiques,llengua,etc.) ja que els pares poden no tenir un coneixement especialitzat d'aquests, 

Pel que fa a la forma d'avaluació , aquesta no hauria de basar-se en la selecció del "millors"(funció propedéutica), sino que hauria de facilitar a cada alumne els mitjans per a poder desenvolupar-se en tots els àmbits de la vida segons les seves possibilitats.

 Per altra banda, es té que assegurar  la no exclusió de qualsevol alumne segons les seves capacitats, religió, ètnia,sexe...TOTS TENIM DRET A L'EDUCACIÓ!

En conclusió, considerem millor el mètode constructiu perquè assegura una formació personalitzada i "acorde" a les capacitats de cadascú.

Presentació

Benvolguts/des,

Som Marianne, Andrea, Cosmin i Coral. Aquest és el nostre blog per a l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular del Grau d'Educació Primària.

Esperem que us agradi!