Com hauria de ser l'avaluació per a dur a terme el que considerem un aprenentatge correcte?

Després de llegir aquestes lectures ens hem adonat que a la nostra trajectòria com estudiants sempre ens han avaluat de la mateixa manera, és a dir, a través d'exàmens escrits. Només a l'època de secundària hem utilitzat diferents mètodes que no siguin l'heteroavaluació, però de manera escassa. Ara som conscients que ens agradaria haver pogut disposar d'altres tipus d'avaluació com l'autoavaluació, que permet conèixer les pròpies capacitats, o la coavaluació la qual ajuda a la millora personal i grupal. Per exemple, en aquesta assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular utilitzem la rúbrica en cada entrada que feim, i considerem que és molt positiu tenir-ne una, amb els criteris públics, donant-nos a conèixer el que se'ns demana fer.

Un altre aspecte que considerem negatiu de la nostra època estudiantil és que estava molt enfocada als resultats acadèmics. Per tant, un alumne que té millors notes era apte per a la universitat mentre que l'altre que no arriba al 5 no podia optar a uns estudis superiors. Això provocava que els pares i els propis alumnes es preocupessin més per treure la màxima nota possible que per aprendre en realitat.

També pensem que no té sentit donar tanta importància a un examen final, en comptes de realitzar diversos exàmens, treballs o activitats per avaluar un coneixement, ja que no totes les persones som iguals i no tots aprenem de la mateixa manera. En realitat el que hem de comprovar com a futurs mestres és veure si els alumnes han après de veritat, és a dir, si han aconseguit un aprenentatge significatiu, i no si han sabut aprendre de memòria un tema i amollar-ho tot a un examen.

A l'anterior entrada vàrem parlar de la importància de les competències per aconseguir persones més competents i formades per a enfrontar-se a la vida, capaços de respondre de forma eficient davant una situació real. Per això és necessari que per a que una avaluació tant interna com externa, sigui correcta, ha de tenir en compte les competències.

En conclusió, volem una avaluació amb la qual els alumnes entenguin allò que no han fet correctament i que permeti trobar diferents camins per a millorar-se. A més trobem indispensable compartir quina és la finalitat i quins són els objectius que demana l'avaluació, perquè si no els coneixem no podem saber fins on hem d'arribar.

Hem trobat aquest vídeo de na Neus Santmartí parlant d'avaluació, esperem que us agradi!

Aquí us deixem un exemple de rúbrica.

L'aprenentatge de les competències bàsiques

Les competències impliquen una acció, per a què aquesta sigui eficaç és necessària la mobilització de diferents recursos, procediments i actituds.

Segons la nostra opinió l'aprenentatge superficial o mecànic, basat en la memorització, és insuficientment per a un aprenentatge correcte. Per exemple, quan un alumne estudia de manera mecànica un temari per a un examen, una vegada feta la prova els coneixements s'obliden.
En canvi, si apliquem l'aprenentatge significatiu, que associem a l'escola nova, aquest mateix nen comprendrà i interpretarà aquells coneixements i perduraran.

Altra consideració que creiem necessària, és l'aplicació del coneixement o la teoria a la vida real perquè així podem comprovar que s'han assolit els coneixements.

Una observació que volem afegir és l'ajuda entre companys, és a dir, un alumne que hagi desenvolupat favorablement una competència pot ajudar a un altre que tingui més dificultat i així amb les diferents competències que hi trobem, ja que un aprenentatge horitzontal fa més fàcil la comprensió dels continguts.

A partir de la nostra experiència considerem que és més fàcil i motivador aprendre a partir dels nostres coneixements previs als que anomenem esquemes de coneixement, els quals són unes representacions que posseïm les persones sobre un coneixement. Aquesta forma d'aprenentatge fa que l'alumne s'involucri més i tingui més ganes d'estudiar-lo perquè relaciona els coneixements ja obtinguts amb el tema que s'explicarà a continuació.

A més, hem de tenir en compte que no tots els alumnes parteixen dels mateixos coneixements previs i per tant no se situen en el mateix nivell de desenvolupament.

Un punt a favor de l'aprenentatge es dóna quan l'alumne té una bona actitud vers el coneixement i no se centra només a treure la millor nota sinó per aprendre perquè té utilitat. Una bona autoestima per part de l'alumne crea confiança en si mateix i comporta que sigui conscient de les capacitats que té i a on pot arribar, tot això crea les expectatives d'èxit.

A través de totes les lectures que hem fet fins ara, una de les coses que hem vist de manera més clara és la importància de l'aplicació de les competències en l'educació. Tanmateix, considerem que la manera més correcta consistiria a treballar totes les competències per igual, és a dir, al contrari que en el model tradicional se centrava sobretot en la competència lingüística i en la matemàtica i deixava més al marge a altres com l'artística.

En l'actual era digital, és impossible pensar en l'educació sense parlar de TIC. El resultat suposa una sobredosi informacional amb la qual ens trobem davant la inseguretat sobre quina informació és correcta. La solució a aquest problema és ser hàbil en la competència de tractament d'informació i competència digital, això s'aconseguirà si es comença a treballar aquesta al més aviat possible.

En definitiva, ens agradaria una educació on es valorin les competències, ja que mitjançant aquest aprenentatge s'aconsegueixen persones més formades i capaces d'enfrontar-se a la vida.

Us deixem un video que ens a semblat que explica les competències de forma molt clara, esperem que us agradi!!

El Curículum i la LOMCE

Una vegada llegides les diverses lectures, ens hem adonat que no es pot parlar d'educació sense parlar de currículum, ja que hem vist que és necessari tenir ben clar com, quan i què avaluem, els continguts que hem d'ensenyar i la metodologia que emprarem.

En la nostra opinió, en la societat d'avui dia existeixen molts prejudicis socials que ens influeixen sense donar-nos compte. Per tant, dins l'aula hem de ser conscients que podem transmetre aquests prejudicis sense voler segons el que diem o fem; parlem doncs de curriculum ocult.

El model educatiu que nosaltres hem viscut es basava en un currículum caracteritzat únicament pel llibre de text, el qual havíem de seguir de principi a final. Segons la nostra experiència considerem que no és la millor forma d'aprenentatge. En contraposició, considerem que el currículum ha d'estar contínuament actualitzant-se, introduint noves eines i recursos. A més, hem reflexionat sobre la importància d'acceptar que no tots som iguals, per tant, el currículum ha de ser flexible i ser capaç d'adaptar-se a les diferents característiques dels alumnes.

Abans de començar a estudiar aquesta carrera ja havíem sentit parlar de la LOMCE i notàvem com molta gent estava en contra. Ara entenem aquesta oposició perquè aquesta llei no ajuda al progrés de l'educació sinó que sembla que ens porta anys enrere. Perquè s'assembla molt a la manera en la qual estudiaven els nostres avis. D'aquesta manera ens situem davant un canvi que empitjora el sistema aplicat per la LOE.

Un dels canvis de la LOMCE és la divisió d'assignatures en tres blocs: troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. Aquesta separació no ens sembla bé perquè insinua que hi ha assignatures més importants que altres. Pensem que totes haurien de ser iguals perquè estem a favor de la teoria d'intel·ligències múltiples. És a dir, és igual de necessari desenvolupar la intel·ligència musical que la intel·ligència logico-matemàtica.

Tenint en compte tots aquests aspectes, com a futurs mestres, volem impartir un currículum correcte, com el que hem descrit.

Aqui us deixem un video que parla d'alguns canvis que ha introduït la LOMCE: